Després de casi
dos hores de partida Moltó, el chiquet de Barcheta, s'anotava
el quinze definitiu, el que li proclamava campeó individual de
raspall. Embriagat per la emoció es llevava la camisa en el
centre del trinquet de la Llosa. Nerviós, emocionat, buscava
un lloc on besar-la i, provablement, oferir aixina este triumfo a son
pare.
En la seua posició,
en el rest, Waldo, la gran figura del raspall, un atre mito de la
pilota valenciana, caminava poc a poc cap al ya campeó. En un
somriure en la boca i en un pensament en el cap, esta era la seua
última final individual, es dirigia cap a Moltó.
Després de rebre la felicitació, o el consol, d'algun
aficionat, el d'Oliva es llevava també la seua camisa, la
roja, la que li correspon a un cavaller de faixa roja i en la que
sempre el recordarem, i s'unia en un fort i sentit abraç a
Moltó, un jove de vint i tres anys que vol llaurar a partir
d'ara la seua pròpia llegenda. Després d'eixe abraça
el etern campeó, el mestre, el mític jugador d'Oliva li
entregava, com a premi, com a recort, pero sobre tot com a testimoni
d'una nova época, la seua camisa roja al nou campeó.
D'esta forma, en les
lloses del trinquet de la Llosa de Ranes, s'escenificava el relleu
generacional. El gran dominador, el millor jugador de raspall, el deu
vegades campeó individual s'aparta d'esta competició,
deixant via lliure a la nova fornada de pilotaris, una generació,
molt jove, pero en molta energia i ganes de supera al seu mestre. Una
generació encapçalada pel nou campeó que, en
només vint i tres anys, porta alguns anys entre els màxims
dominadors de la modalitat. Una generació en la que trobem
també al campeó del 2014, Marrahí (25 anys), a
Pepe (23 anys), Moncho (28 anys), Sergio (25 anys), Brisca (24 anys)
o Ian (19 anys) entre molts atres.
I és que el
dissabte en la Llosa es va viure una jornada històrica, es
disputà una de les millors partides de les finals dels
individuals de raspall. Pero també es jugà una partida
que espentava definitivament al Olimpo de la pilota tot un cavaller
de faixa roja, a Waldo. Després de tot el calvari de lessions
vixcut pel d'Oliva, després de tindre que anunciar la retirada
del Individual del 2014 en conseqüència d'una dura
batalla i posterior decepció personal i empresarial, tornar a
una final Individual i disputar-la te molt de mèrit. Si algú
encara tenia el dubte, el dissabte podia confirmar que Waldo era un
gran, no solament de la pilota, si no de la història del
deport valencià.
També, la partida
del dissabte passat pot ser l'inici d'una nova història, d'una
nova llegenda, la de Moltó, un pilotari fet a image del geni
d'Oliva, que te per davant el futur i l'opció d'anar llaurant,
poc a poc, el seu propi destí.
Mos esperem per davant
anys de gran emoció en el raspall on Moltó te molt a
dir, si els seus companyers li deixen.
Comentarios
Publicar un comentario