La diferència ens
fa especials. Pot ser siga esta una de les màximes que deuríem
tindre tots presents en la nostra vida diària. Perque ningú
és perfecte, perque tots som diferents. Tots tenim punts
dèbils i punts forts. Capacitats més o manco
desenrollades.
Alguns tenim els ulls
clars, atres obscurs. Alguns som baixets, atres altots. Alguns portem
ulleres, atres no, i fins i tot hi ha gent que porta lentilles.
Alguns tenim problemes físics, síquics o mentals, hi ha gent
que no.
Afortunadament tots som
diferents, tots. Pero per alguna raó tendim a amagar als que
són massa diferents.
Hi ha gent que te la
fortuna de treballar en persones afectades per malalties mentals.
Eixa gent fa una funció molt important. Ells fan que els
afectats per estes malalties puguen recuperar el control de la seua
vida, el seu proyecte de vida. També busquen donar-li
visibilitat, normalitat en una societat que els ha abandonat.
El deport és una
fantàstica via per conseguir tot açò. Fa uns
anys, alguns treballadors del CRIS Acova escomençarem a
treballar la pilota valenciana com a ferramenta de conseguir els seus
objectius. Poc a poc ho estan conseguint. El pròxim dimecres
en el polideportiu de Nazaret (Valéncia ciutat) el podrem
comprovar.
A continuació
teniu la reflexió de Òscar Llago i Giménez, un
dels monitors que han menejat este proyecte:
MEMÒRIA DEL NAIXEMENT
DE LA PILOTA A MÀ
EN ELS CENTRES
D'ATENCIÓ ALS TMG
Durat l'any 2010 a València, un
Centre de Rehabilitació i Integració Social (CRIS) i Centre de Dia anomenat
"Acova", practicava amb un grup d'usuaris seus la pilota valenciana
combinada amb el frontenis (el qual servia en part com a reclam per a que
alguns es pugueren interessar posteriorment per la pilota a mà).
A finals d'any, en altre CRIS i
Centre de Dia anomenat "Sant Pau" - també de València - va eixir
l'iniciativa per part del taller 'Aula Cultural' de coneixer l'activitat dels
d'"Acova". L'Aula Cultural estava dedicada durant aquell any a la
cultura de les comarques del territòri valencià. I és per això que era
imprescindible acostar-se al món de la pilota com a esport arrelat.
Amb aquell primer contacte que
tinguerem visitant l'activitat que es desenvolupava en el poliesportiu de
Natzaret, a València, va ser prou per a que un reduït grup mostrara interés i
compromís per a encetar un taller nou per a 2011. Va ser així que es passava a
ser dos Centres d'atenció a transtorns mentals greus (TMG) els que anaven a
practicar el joc des de gener de 2011.
Qué son i a qué es
dediquen els Centres d'Atenció a TMG:
Als CRIS/CDD (una de les
modalitats d'aquests Centres) acudeixen persones afectades per malalties
mentals que, derivades des dels Centres de salut de zona (barri o poble) per
l'equip de psiquiatria i treball social, i amb la supervisió i intervenció en
el procés de la Conselleria de Benestar Social, necessiten d'intervenció psicosocial
que els ajude a reprendre el control sobre la seua vida, en totes les seues
vessants, i abordant, en la mesura de les possibilitats, el seu projecte de
vida. L'estructura dels Centres aquests consta de programes integrals de
rehabilitació en els quals se'ls proporciona suport psicològic i social per
mitjà de tallers (psicològics, d'oci, d'esport, de manualitats, d'actualitat,
de teatre, etc).En paral.lel es treballa amb la familia per tal d'aportar
informació i suport mútu en el procés evolutiu del nostre usuari.
En resum del que es tracta en
aquest Centres és de proporcionar a la persona i a la seua familia de
ferramentes que permitisquen millorar la seua qualitat de vida. Al mateix temps
lluitem contra l'estigma que avui en dia encara la societat descarrega contra
"la bojeria". Falta d'informació adequada, tergiversacions en els
mitjans de comunicació i pors del passat son al que ens enfrontem.
Tornant més
estrictament a la nostra activitat:la pilota a mà.
Pel que fa a les instal.lacions
de Natzaret, aquestes permiteixen posar en pràctica dues modalitats: frontó
valencià i raspall. Frontó en els frontons 1, 2 i 3. i raspall en el frontó 4,
el que resulta ser un trinquet basc-francés. En un principi va ser el frontó la
modalitat la que va ser usada per a "trencar mà". El joc indirecte
aporta als nostres usuaris el suficient marge de maniobra per a que els resulte
atractiu el joc i alhora no els supose en excés complexe de poder respondre amb
les seues "capacitats diferents"(*). Per l'experiència que tenim, en
l'altre extrem es situaria la modalitat d'Escala i corda que és, en principi,
la forma de pilota que més complexa els resulta. El que no vol dir que amb
entrenament no siguen capaços d'abordar i obtindre adequats resultats.
En un principi tots, així com els
que entraven nous al taller, es protegien les mans, encara que juguen amb
pilota de badana (la pilota de toc més suau que existeix en aquest esport degut
al seu pes i pels materials amb els que es confecciona). Però amb el pas del temps,
ells s'acostumen als impactes d'aquesta pilota i passen a preferir no liar-se
la mà. Ahí cal dir que el ritual de "fer-se la mà", el
protegir-se-la, comporta un exercici psicomotriu ben valuós per a ells en molts
dels casos. Hem tingut en casos concrets millories sorprenents en el fet de
l'evolució de la destressa en posar-se els materials protectors. Però en
definitiva els monitors vejerem oportú que no es lien les mans com a signe de
"veterania" alhora que com a forma de guanyar temps a l'activitat de l'esport
pròpiament dit.
Portem vora 4 anys de treball
conjunt entre els dos Centres, en els que hem aconseguit un fum d'objectius que
ens proposavem i els quals poden resumir-se de la següent manera:
- Hem mantingut el taller amb el
pas del temps. El nombre d'usuaris que s'han anat apuntant ha anat augmentant
en els anys i per tant això ens demostra que hem acertat amb la proposta, amb
l'aposta.
- Hem aconseguit que dones
s'apunten a fer aquest esport. Cosa que en l'equip de futbet no hem aconseguit.
- Hem aconseguit crear una
alternativa als esports de consum masiu per excel.lència com és el futbol, però
també altres de renom i d'ample espai televisiu com puga ser el basquet o
inclús el ciclisme.
- Hem aconseguit una difusió
pública de la visibilitat i la normalització dels TMG amb aquesta activitat ben
important, arribant a tot el món de la pilota i al públic en general siguent
reportats en diversos mitjans de comunicació i treballant la presència en les
xarxes socials com ara facebook. Bàsicament ha sigut possible pels actes
públics que hem generat (1 participació en el Dia anual de la Pilota en la
plaça de l'ajuntament de València, en l'edició XXII, any 2013 i amb 3 jornades
específiques: abril de 2013 i març de 2014 en el trinquet de Pelayo i octubre
de 2014 en el poliesportiu de Natzaret, València ). A més hem participat en
l'exposició "Faixa roja - faixa blava. La pilota valenciana". De la
Diputació de València, El Museu Valencià d'Etnologia i el Museu de la pilota
d'El Genovés.
- Hem aconseguit que dos Centres
més obriguen taller de pilota. Un a Castelló i altre a Massamagrell. La idea és
seguir fomentant que més Centres obriguen taller per tal de iniciar una lliga
anual de pilota inter-centres. De moment com que ja som 4, anem a planificar la
I Lliga de pilota en TMG. Lògicament pels municipis participants ja implicats,
serà d'àmbit autonòmic, superant així l'àmbit inicial el qual era local -
provincial de les comarques centrals (València ciutat).
Tenim a més a més altres
projectes en ment els quals anirem treballant per al 2015 com ara fer intercanvi amb un Centre de TMG de Navarra
amb el seu taller "Mano manista" i per altra banda fer un monogràfic
sobre la nostra experiència amb l'editorial "Això és com tot". Altre
aspecte a reprendre és l'objectiu d'aconseguir fer partides en el carrer com a
forma de reivindicar l'espai públic per al joc i la diversió social, front al
"segrest" actual que comporta l'ús masiu dels vehicles.
En definitiva una experiència
molt satisfactòria. La proposta sorgueix per la vinculació amb la pilota dels
monitors que promouen el taller trobant ressó i bona receptivitat per part de
participants, resta d'equip profesional dels Centres i per les entitats que ens
han vingut recoltzant com la Federació de pilota valenciana.
Òscar Llago i Giménez
Monitor de Pilota en el
Cris Sant Pau. València
7 d'octubre de 2014.
(*) "Capacitats
diferents": Encara que aquest terme s'utilitza més en l'àmbit del que
comunment s'anomena "discapacitat", i no amb els transtorns mentals
greus, el reflexe per tal de subratllar que el que ens orienta en el nostre
treball com a equip profesional multidisciplinar és justament el focalitzar en
allò que la persona poseeix i no posar la mirada en allò que la persona no té o
que té patològicament distorsionat. Encara que, per suposat, el que acabe de
dir no significa negar la malatia, ni molt menys.
Comentarios
Publicar un comentario