En este món hi han
noticies de tot tipo. Hi ha noticies esperades, desijades... pero
també hi ha d'atres que ni són esperades ni desijades.
Ahir una noticia deixava
grogui a la família de la pilota valenciana. Antonio Núñez
Celda, Núñez per als mants de la vaqueta, ens deixava.
La noticia, com no podia ser d'un atra forma corria per les rets
socials.
Núñez ha
sigut un gran pilotari. Un pilotari que es mantindrà viu entre
les muralles dels trinquets, en els recort de tots els aficionats.
Fins el passat setembre fon pilotari professional i un dels més
estimats. Han sigut 25 anys entre trinquets i frontons.
De Quart de Poblet a
Beniparrell i d'allí als trinquets. Del frontó a la
galocha i d'allí al món professional. Núñez
trencà la maldicció dels esquerrans. Obrí el
camí ad atres com el propi Álvaro i Pedro.
Sense cap dubte era
especial, no solament pel seu joc si no també pel seu
caràcter, introvertit pero al mateix temps obert.
Ha sigut un pilotari en
dos mans, en un carchot i un rebot espectacular. Un jugador molt
tècnic i complet capaç de guanyar els millors
campeonats d'escala i corda com de frontó. Ha participat en
moltes trobades vasc-valencianes. S'ha enfrontat als millors, ell era
dels millors, i ha recorregut tota la geografia valenciana jugant
pels trinquets i frontons valencians.
Hui el món de la
pilota ha despedit a Núñez pero mai el podrem oblidar.
Comentarios
Publicar un comentario